História conteporania:La guerra contra el francés:les dues batalles de castalla.

La edat contemporània és el nom amb el qual es designa el període històric, comprès entre la Revolució francesa i l’actualitat. En aquest període triunfen  i arriben a tot el seu potencial de desenvolupament  i les seues forces econòmiques i socials que durant l’Edat Moderna s’anaven gestant lentament.En esta época les avanços tecnics,socials i economics van ser molt acelerats i van donar a esta epoca un optimisme que desde feia un temps no el veiem.

Els veïns de Espanya estaven convençuts de la inutilitat d’enfrontar-se als invasors i l’exercit ocupant solament fent xicotetes batallaes entre ells lleugerament per algunes partides dels pobles.Això va propiciar que la vida quotidiana transcorregués amb relativa tranquil·litat durant els primers mesos d’administració francesa.

La pau és va trencar el 21 de juliol de 1812,quan el general espanyol José O`Donnell va atacar a Harispe a Castalla.La batalla , primera ocorreguda en aquestes terres va resultar un rotund fracàs per als espanyols, a pesar de la seva superioritat numèrica.Les tropes espanyoles van estar situades entre Tibi, i Castalla i les franceses a Alcoi,Ibi Onil i Biar.Els atacs ordenats per O´Donnell va ser  perfectament contrastades per Harispe i els espanyols es despersen entre Ibi i Alacant, en acusat desordre i amb no escassa desercions.

O´Donnell va cometre en aquesta ocasió un bon nombre d’errors tàctics i va sofrir pèrdues considerables: gairebé 400 soldats espanyols muerieron en aquesta acció, uns 3.000 van quedar presoners i una aprecible quantitat de material bèl·lic va ser aprehendida pels francesos. La batalla va incrementar la desmoralizaciín de les robes espanyols i de la població civil i va retardar la possible ofensiva de l’exèrcit hipano-britànic situat a Alacant.

Els francesos no van explotar fins als seus últimes consecuéncias a Castalla i en lloc de completar la conquesta de tot el sud del País Valencià , es van replegar a la línia del Xúquer,traslladant el seu centre d’operacions d’Alcoi a Xàtiva.

Aquest moviment tàctic de les tropes franceses va estar provocat pel triomf hispanobritánic en els Arapiles i pels plans de Napoleó en el centre i aquest d’Europa.Suchet va témer un atac dels aliats i va tractar de constituir una línia forta en el Xúquer,per a protegir la ciutat i València .D’aquesta forma a l’agost aquestes comarques van quedar lliures de francesos, però solament durant poc mes d’un mes, doncs a la fi de semptiembre van tornar les tropes de Suchet, sense trobar una vegada més,resistència alguna.Aquesta segona ocupació va resultar efímera, ja que al finalitzar octubre l’exèrcit francès va abandonar el territori.

Entre octubre de 1812 i març de 1813 la situació militar és confusa.No existeix presència contínua de tropes franceses, encara que recorden el seu domini mitjançant incursions periòdicas pels pobles de la comarca exigint diners,viveres i roba. AL mateix temps , a Alacant es va anar organitzant un exercito amb efectius espanyols, brtánicos i sicilians, al comandament del general John Murray. Al març de 1813 Murray va decidir avançar cap al nord per a atacar Valéncia i ocupo Cocentaina i Alcoi.

Murray no va seguir adelantan i es va instalar en Castalla.Suchet va aprofitar la indecisió del mand aliat per a atacar-los i el 11 d`abril es va apoderar de Yeclan va vencer a els epanyols en Villena i es va enfrentar a Murray en Biar.La lluita llibrada en Biar el dia 12 va ser molt dura i en ella van morir 300 homens de cada band.El resultat va ser favorable per a Suchet, el qui va conseguir extraure del poble a mes de 2200 soldats de l`exercit aliat allí.Aquestos soldats es van refugiar en les serres proximes i van acabar reunint-se amb la tropa de Murray en Castalla.El dia seguent 13 d`abril es va produir l`enfrentament deciciu entre els dos exercits de Castalla.Suchet cotava amb 12250 homens i 24 canyons i els aliats de Murray i Wittingham,fomaven un exercit de 17000 infants mes de 1000 jinets i 30 canyons.La batalla coneguda com la segona batalla de Castalla ,va ser una de les mes importants lliurades durant tota la guerra en la peninsula i van guanyar els aliats qui va sufrir 440 baixes enfront a les 1300 dels francesos.

Despres de la victoria en Castalla de Suchet va replegar els seus homens definitivament al  nord del xuquer mentres que el exercit de Murray es va unir al del general Elio,procedent de Murcia.La derrota francesa en Vitoria el 21 de juny segÜent va obligar a Suchet a replegar-se al nord de l´Ebre deixant lliure definitivament el Pais Valencià.Castalla per tant habia segut el principi de la retirada dels francesos.

En tot cas va ser durant l`ocupació francesa va ser en les epoques d`autogovern les activitats d`aquestes comarques estava condicionada per la guerra durant un temps molt llarg:sis anys.Es van sobreexplotar els recursos disponibles , es van acabar les reserves i llocs com Biar i Castalla van ser ademes camps de batalla,en les moltes consequencies negatives que aixó du.

BIBLIOGRAFIA:

LIBRE:Histora de l´Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla.

EDITORIAL:Información Diario.

AUTOR:Molts autors perque va per apartatas i cada apartat un autor.

Història Contemporània:resum general dels segles XlX i XX

Segons el vigent calendari gregorià el segle XIX comprèn els anys situats entre 1801 i 1900. No obstant això, és freqüent la concepció que el segle XIX va començar en 1800 i va finalitzar en l’any 1899 . La historiografia considerà al segle com el començament definitiu de l’Edat Contemporània. El segle XX es va iniciar en l’any 1901 i va acabar en l’any 2000. Es va caracteritzar pels avanços de la tecnologia; medicina i ciència en general alliberament de la dona en la major part dels països però també per crisis i despotismes humans, que van causar efectes tals com les Guerres Mundials; el genocidi i el etnocidi, les polítiques d’exclusió social i la generalització de l’atur i de la pobresa.

3.6 Fonts Visuals

Les fonts d´història és allò que ens permet saber tots els fets històrics que han passat en un determinant territori. Està dividida en dues parts en la prehistòria,abans dels textos escrits i en la història, des de l`aparició de l´escritura.

 Les diferents fonts historiogràfiques són les següents: El temps en història + realització de frisos cronològics, les fonts materials que estan dividides en arqueologia, en artístiques i etnològiques,les fonts escrites que estan dividides en fonts documentals, les fonts cartogràfiques i gràfiques, les fonts verbals que estan dividides en la història verbal i en la toponímia i per últim les fonts visuals.

 Les fonts visuals, ens permet recordar el coneixement del passat a través dels ulls, els sentiments i les idees de les persones que no participen en la elaboració de la història escrita.

La guerra civil espanyola va sorgir al s. XX, va ser un conflicte que va enfrontar el govern de la segona República espanyola, que consistia en les organitzacions esquerres contra les organitzacions de dretes. Aquest fet històric ,va representar les condicións socials, polítiques i ideològiques que s´havien generat en la societat.

Aquesta imatge és la mes representativa de la guerra civil, perquè ha  ixit  en molts documents, degut a la situació que se li representa al fotograf ,que esta en eixe moment veien com disparen a un soldat republicà. Podem deduir, que el fotograf  té la sang freda de veure com el home republicà està caent poc a poc a terra.

La primera guerra mundial va ser un conflicte armat entre 1914 i 1918 que va produir mes de 10 millons de baixes.En eixe temps van ser inmovilitzats mes de 60 millons de soldats europeus.La guerra va ser originada en europa per la rivalitat entre les potències imperialistes del planeta.Va ser en el seu moment el conflicte mes sagnant de la història.

Aquesta imatge representa a dos soldats de la guerra mundial, amagantse per a que els del pensament contrari no els pugen fer res, i podem veure que van molt ben preparats per si els faisgueren algo, tindre alguna arma en les mans.

La segona guerra mundial va ser el conflicte armat mes gran i mes sangrient de tota la historia en la que es van enfrontar les potencies aliades i les potencies de l´eix entre 1939 i 1945.Forces armades de mes de 70 paisos van participar en combats aeris ,navals i terrestres.En eixa guerra van morir el 2% de la població de l´epoca(60 millons de persones).

En aquesta imatge es pot donar a coneixer el impacte de la bomba atòmica a Hairoshima i Nagasaki, i podem tambe obeservar com el soldat esta intentant fujint de la bomba.

En castalla es van realitzar actes de la guerra d´independencia.La primera batalla de castalla va tindre lloc al 1812,va ser una gran derrota per al execit espanyol i va provocar la conquesta de la ciutat per part de l´exercit francés.En canvi la segona batalla de castalla que es va fer al any 1813 va ser una gran victoria per a l´exercit espanyol van derrotar a les tropes franceses de general Suchet.

 Aquesta imatge ens representa el castell de Castalla, en un dia nevat i podem observar que hi ha gent alrededor. Aquest castell va ser renovat aproximadament fa 6 o 7 anys . Per a renovar-lo van utiltzar fotos antigues com aquesta, per a veure com estaen situades les almenes .

BIBLIOGRAFIA:

La informació del que és cada cosa , les explicacións d´algunes imatges ,esta tret tot en la wikipedia. La infomació de Castalla i les imatges són d´una pàgina anomenada “Castalla en el record´´.

2.1:Estudis de població:Elaboració i anàlisi de piràmides.Natalitat,mortalitat i moviments migratoris

En aquest punt es va a parlar sobre la població a Castalla, com elaborar piràmides de població, amb dades com la mortalitat, natalitat i moviments migratoris.

La taxa  de natalitat es calcula mitjançat una fórmula, que diu que si dividim el nombre de xiquets nascuts en un any i ho dividim entre població total i el que ens dona ho multipliquem per 1.000, tenim la taxa de natalitat. La taxa de natalitat a Castalla és de 8,9 ‰.Es a dir, en un any, per cada mil habitants tenen prop de 9 xiquets.  Això ens indica que tenim una taxa de natalitat molt baixa, es troba per davall de la mitja española (11‰) i de la mitja d´altres països,  com els Estats Units (14‰).

La taxa de mortalitat es calcula mitjançat atra fórmula:  Primer s´agafa el nombre de persones mortes en un any i es divideix entre la població total i ho multipliques per mil.  La taxa de mortalitat a Castalla al 2007 és de 6,6 ‰. Es a dir, cada any, de cada 1.000 persones moren aproximadament 7.  Aquestes dades son menors que la mitja espanyola (9‰) i menor que altres paisos com els Estats Units (7‰).

Els moviments migratoris són el nombre de persones que sen van del poble i la gent que ve d´altres llocs.  Emigrar vol dir anarsen del lloc d´aon eres cap a altre lloc, la gent que ve d´altres llocs reben el nom d´immigrants.

El saldo migratori és la diferéncia entre el nombre d´immigrants  i el nombre d´emigrants, el saldo migratori de la comunitat valencian al 2006 és de 186, per tant, la Comunitat Valenciana té un saldo migratori positiu.

El saldo emigratori pot ser positiu o negatiu, cadasqun amb unes consequencies diferents.

Quan el saldo migratori és negatiu vol dir que el lloc ha pergut habitants, les seues característiques són una disminució de la pressió social, abandó de les zones rurals i una entrada de divises.

Quan el saldo migratori és positiu vol dir que el lloc ha guanyat habitants, les seues característiques són un increment de la població adulta en edat de treballar, una aportació de capital positiva gràcies als immigrants i major diversitat cultural.

Una piràmide de població s´elabora per a estudiar la població, es sol utilitzar per a controlar representar a la volta característiques com els naixements i les morts, les homens i les dones etc.

Aquestes dades provenen de:

www.dip-alicante.es

www.ine.es

Fet per Manuel Verdu.

2.2:Organització económica local:el sector secundari

El sector secundari transforma materies naturals , amb la finalitat d´obtenir productes utilitzables per al consum. Aquest sector es classifica en la mineria, les fonts d´energia, la indústria i la construcció.

En la mineria hi ha dos tipus de jaciments, a cel obert i els que s’extrauen del subsol.Els mirenarls extraguts necessiten un  procés de transformació. Podem trobar diversos tipus de minerals,metàlics, no metàlics i energètics.

-Els metàlics, son aquells on  s´estrau el metall, exemples, de  les hemanites s´extrau el ferro, de la bauxita  l´alumini, també podem trobar metàlics preciosos, exemples, l´or, la plata, el platí…

-Els no metàlics, són els utilitzats en la construcció, exemple, el granit, la pissarra, el marbre…                                                                          

-Energétics, s´extrau energia térmica, exemples gas natural, carbo i petroli.

La producció  i consum dels minerals,  ens indica que el consum i l´extracció d´aquestos, no sempre coincideix en els mateixos paisos.

Les fonts d´energia són recursos naturals a partir dels quals, gràcies a un procés de transformació podem obtindre alguna forma d´energia necessàrea per al funcionament de l´indústria. L’energia es pot dividir en dos grups, la tradicional i l’alternativa.

Dins de les energies tradicionals podem trobar, l´energia tèrmica, carbó, petroli i gas, termica nuclear és aquella sorgida de l´aprofitament d´alguns isótops de certs elements químics per emetre energia al experimentar determinades reaccions químiques, l´energia hidraulica és l´energia de l´aigua acumulada en els embassaments i s´utilitza per a obtindre electricitat.

Energies alternatives, són energies que intenten substituir les tradicionals però són menys importansts económicament, l´energia solar és l´energia obtinguda mitjançant la captació dels rajos del sol, les plaques fotovolctaiques són la única energia que no utilitza el vent per a produir electricitat, l´energia eolica aprofita les molinetes de vent i les turbines i les transforma en electricitat, l´energia geotèrmica és aquella que s´obte mitjançantla calorque hiha dins de la terra especialment en les zones on hi ha activitat volcánica, l´energia mareomotriu és basa en l´aprofitament del moviment de l´aigua del mar que es produeixen marees, ones.. La bionergia s´obte per la combustió de materia vegetal o animal com per exemple, la llenya dels boscos.         

La indústria és el conjunt d’activitats necessaries per a transformar les materies primeres en productes elaboratrs, destinats al consum, i semielaborats, per a les indústries.

Antigament, el treball era artesà, manual, i es portava a terme amb ferramentes i utensilis sencills, el producte resultava car i era únic. Al segleXVIII, va sorgir l’industrialització, que és un procés amb el qual van anar susbtituint les ferramentes, per màquines que funcionaven amb un motor hidraulic i després amb carbó. 

Actualment les indústries utilitzen l’automatització i la sostificació dels seus productes de l’informàtica i la robótica, poc a poc la mà d’obra s’ha reduit i la fabricació de preoductes cada vegada és més diversa gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport.

Les característiques principals de la indústria valenciana són: la producció de béns de consum directe i el predomini de xicotetes empreses. A la foia de Castalla es concentra una bona part de tota la indústria del joguet d’Espanya.

La construcció és la técnica de fer o d’armar qualquier cosa, com per exemple cases, carreteres, ponts, preses…La construcció comprèn el conjunt de tècniques, materials, preocesos, arts i oficis per tal de fer les obres d’un edifici o realitzar una obra pública, on es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents procesos o técniques aplicades a cada part de l’obra.

Fet per Angela i Julia.

el sector primari:les activitats agràries

El sector  primari comprén les activitats relacionades amb la producció i l´obtenció d´aliments, és a dir, l´agricultura, la ramaderia i la pesca.

L´agricultura és una activitat econòmica que és dedica a extreure els bens de la naturalessa. L´agricultura està condicionada pels condicionants del medi físic i els condicionants són el clima, el relleu i el sòl.

El clima, perquè cada cultiu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d´humitat per a desenvolupar-se. El relleu, perquè el pendent dificulta la faena i la mecanització. A vegades per a aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes, s´hi contrueixen terrasses. L´últim condicionant és el sòl i influeix perquè repercuteix en el bón desenvolupament dels cultius; depén de la textura, que condiciona la retenció d´aigua i de l´acidessa, que condiciona la fertilitat del sòl. Als països desenvolupats, estos condicionants no són tan importants perquè poden invertir en diferents elements com hivernacles o regs, condicionar més fàcil el relleu i per a condicionar la textura es canvia la terra i l´acidessa mitjançant adobs.

Hi ha dos tipus d´agricultura, l´agricultura de subsistència, que destina dos terceres parts de la deua producció a l´autoconsum i l´agricultura de mercat, que destina la seua producció a la venda.

Les característiques de l´agricultura de subsistència són que les tècniques de cultiu són rudimentàries, és a dir, és treballa amb les mans, s´utilitzen poques ferramentes i molt bàsiques com aixades, arades mogudes per animals, etc. La majoria de la població treballa al camp i  té un rendiment molt baix perque les sequeres i les plagues afecten molt, hi ha una mala qualitat de les llavors, les tècniques de cultiu tenen poca eficacià i realitzen una explotació excessiva de les terres. Alguns exemples d´agricultura de subsistència són l´agricultura itinerant per cremació, l´agricultura extensiva de secà i l´agricultura irrigada de l´arrós.

La característica de l´agricultura de mercat és que naix amb la revol·lució industrial perquè s´introdueixen millores en el camp que produeixen excedents i té dos grans objectius, augmentar les vendes i reduir els costos; les maneres d´aconseguir-los són mecanitzant el camp, especialitzant la producció agrària i tenint una ràpida comercialització dels productes. Alguns exemples d´agricultura de mercat son l´agricultura d´especulació i l´agricultura mediterrània.

L´agricultura a Castalla és mediterrània, és a dir, hi ha policultiu i generalment és de secà; encara que ara, a causa de les sequeres, estan instalant-se sistemes de regadiu. A Castalla els cultius principals són l´olivera, la vinya i els ametlers; encara que en alguns llocs molt puntuals és cultiven hortalisses, cereals i verdures.

La ramaderia és l´activitat ecnòmica dedicada a la cria d´animals. Hi ha diferents tipus de ramaderia, la ramaderia tradicional i la ramaderia de mercat.

La ramaderia tradicional complementa a l´agricultura, està formada per ovelles o cabres, és localitza a les zones intertropicals i alguna mediterrània. En les zones molt seques on apenes hi ha agricultura, sorgeix la ramaderia de subsistència.

La ramaderia de mercat, consisteix en vendre la producció al mercat per a obtindre el màxim benefici. Pot ser intensiva quan hi han molts exemplars en un espai reduït, es destina molt capital a mà d´obra i els animal estàn criats en estables o granges en règim d´estabul·lació, o extensiva, quan són llocs amb molt terreny i utilitzen poca mà d´obra i la inversió de capital és elevada.

La ramaderia a Castalla està pràcticament extingida, és a dir, no hi ha apenes gent que la practique. Apenes queda algun ramat d´ovelles, pero aquest és per a l´autoconsum i no mou apenes diners, ésa dir, no genera indústria.

La pesca és una activitat bassada en l´aprofitamentdels recursos animals que ens ofereix el mar. Hi ha diferents tipus de pesca, la pesca tradicional i la pesca industrial.

La pesca tradicional és practica prop de la costa, té uns instruments de pesca senzills i utilitza una gran quantitat de tècniques. Als països pobres, la producció escassa està dedicada a l´autoconsum i als països rics només es capturen peçes de gran valor.

La pesca industrial te un objectiu principal que és obtindre un gran nombre de captures. Les seues característiques són la possesió de recursos econòmics, ús de tecnoligia avançada i té infraestructures portuàries. alguns exemples de pesca industrial són la pesca costanera, la pesca d´altura i la gran pesca.

Les millors zones de pesca o caladors, es situen a la plataforma continental extensa perqè hi ha poca profunditat, hi ha corrents marines i temperatures favorables. Zones de contacte entre corrents càlids i freds perquè varia la temperatura i els peixos. Zones costaneres amb un corrent marí fred perquè hi ha molt plàncton.

La pesca és l´activitat principal del sector primari a Santa Pola, el port i la llotja són uns dels principals centres d´activitat pesquera del mediterrani espanyol.

BILBLIOGRAFIA:

-ÀGORA. Ciències socials, geografia

A.Albet MAs, P. Benejam Arguimbau, M. Casas Vilalta, P. Gomas Solé i M. Oller Freixa

fet per Toni Fuster

El sector terciari:Comerç,transport,comunicacións i turisme.

El sector terciari està format per , el turisme, el comerç, el transport i les comunicacions. Podem dir que aquest sector és econòmic, engloba totes les activitats econòmiques que no produeixen bens, es a dir materials de forma directa, que és fan per les necessitats de la població.

El turisme, ha tingut un creixement gran als països rics ,perquè els habitants d`aquest països disposen de prous recursos i prou temps lliure per a fer aquesta activitat, les causes que fan aquest creixement son les següents, la setmana laboral de cinc dies que dona lloc a un llarg cap de setmana,la societat de benestar, que cobreix les necessitats bàsiques  i assegura als treballadors pensions d´invadilesa i de vellesa i la última causa és que s´ha  produït una generalització de l´ús de l´automòbil i una millora de la xàrcia viària i també hi ha molts viatges amb avió.

Els centres emissors de turisme solen ser les grans ciutats, perquè ixen moltes persones els caps de setmana i sobretot durant l´estiu .Aquest tipus turístic és dirigeixen cap als nuclis receptors, que segons la distància són de tipus diversos:

-Nuclis turístics propers, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emissors.

-Nuclis turístics intermedis, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emissors.

-Nuclis turístics llunyans, situats a partir de 200 km dels centres emissors.

El turisme de la localitat de Castalla és un nucli d´intermedi,perquè ve gent de les zones del alrededor a menjar el plat tipic de la localitat i també ve gent per a disfrutar de les muntanyes de la nostra ciutat.

El turisme genera la creació i l´expansió d´empreses i serveis ,es a dir fan moltes agències de viatges,aèries , cadenes hosteleres, empreses constructores…

Els factors positius del turisme, és que crea molts llocs te treball, altres sector econòmics com el transport i la construcció i per ùltim permet el contacte amb altres cultures. Els factors negatius del turisme,es que augmenta els preus, enriqueix grans empreses i la faena relacionada amb el turisme és un poc dur perquè hi ha que treballar en l´estiu o quan hi ha vacances de cualquier tipus perquè és quan la gent ix de viatge.

En la nostra localitat Castalla , tenim una oficina de turisme en la que es poden mostrar tot el que vullgen sobre aquesta ciutat. Com a ruta turística, està el castell de Castalla, que va ser ocupat durant la prehistòria i les èpoques ibèriques i romana, en el s.XI, Els musulmans van alçar la primera fortificació que es va convertir en el cap administratiu de Foia de Castalla. La iglesia de la Asunció, la casa Roja que esta situada al costat mateixa de l´ajuntament, l´Ermita , el Convent i parques que tenim alrededor i dins de la ciutat.

El comerç,consisteix en la compra i la venda de mercaderies amb finalitat de satisfer les necessitats de la població.

Hi ha dos tipus de comerç, el comerç interior és el que té lloc dins d´un país i pot ser de dos tipus, comerç a l´engròs ,són els que comprenc gran quantitats de mercaderies als productors i el comerç de detall que son els que compren quantitats petites als productors. El comerç exterior és el que fa un país amb uns altres països,inclous tant les vendes de productes nacionals com les compres a l´exterior.

L´activitat comercial té tres característiques, mou quantitats enormes de productes molt diferents,això significa que necessita una gran quantitat de mitjans de transport d´una gran capacitat i eficàcia, crea una xàrcia de relacions d´àmbit mundial, es una activitat que ocupa moltes persones i la última característica és que presenta una concentració creixent del comerç en un nombre reduït d´empreses.

El comerç de la localitat de Castalla està replet de comerços  on poden disfrutar del plaer de comprar sense el escandalo que hi ha a les ciutats, hi ha una varietat d´articles , són moltes les tendes que constitueixen l` asociacio  de comerciants de Castalla.

En el sector de la alimentació Castalla es el lloc ideal per a comprar els productes naturals i artesanals de primera calitat. El mercat d´abastos o el mercadillo és fa els dimarts i els dissabtes on fan mostra de asto.

Altre sector és el de la hosteleria i la varietat de restaurants que hi ha, que cada un fa el seu menjar diferent ,però en Castalla el més típic que hi ha per anar a dinar als restaurants típics de la localitat són els “GASPATXOS´´.

La tradició industrial , eix fundamental de producció en moltes importants empreses , els principals sectors per orden d´importància són: el joguet,la fabricació de productes metàl-lics , mobles d´oficina , confecció…

El transport és el transllat de persones o bens d´un lloc a un altre.El transport és una activitat fonamental de la logística que consisteix en colocar els productes d´importancia en el moment precís i el destí desitjat.

Dins del transport s´incloeix numerosos conceptes: els mes importants són les infraestructures,vehiculs i operacions.

La infraestructura es diu normalment red i es distingueixen les carreteres,vies de ferrocarril,rutes aerees,canalsi tuberies,incloint les terminals:aeroports,estacions de ferrocarril,terminals d´autobusos i ports.

El transport i les comunicacions son sustitutes i complements.Encara que el avanç de les comunicacions es important i permitix transmitir informació per telegraf,teléfon,fax o correu electronic,el contacte personal te caracteristiques propies que no es poden sustituir.

El creiximent del transport seria imposible sense la comunicació,vital per sistemes de transport avançat.No existix relació entre els dos sistemes.

El transport de Castalla no es molt gran la empresa mes gran és:Redyser.

Redyser va naixer an l´any 1991 com empresa dedicada exclusivament al transport urgent.Els nostres sistemes informatics buquen estar integrats amb els de les seus clients .

La bibliografia l´hem trobada al llibre de geografia de tercer d´E.S.O.Aquest llibre la seua editorial és Vicens Vives,l´autor és Albet Mas i altres, el titol d´aquest llibre és Àgora.El turisme i el comerç de Castalla l´hem trobat en llibres que parlen d´aquesta localita,esta editat per M.I. Ayuntamiento de Castalla i la concejalia de turisme.